Déu ens dó ser catalansper menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
que és més saborós que els altres
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.
Us sona? És un fragment del poema pa amb tomàquet, de Miquel Martí i Pol. Es troba dins de la seva obra Bon profit! (1987); un recull de poesia que canta les lloances de les croquetes, la truita o l'escalopa, entre d'altres.
Un aliment tan genuí i autèntic com és el nostre pa amb tomàquet, bé es mereix tenir una cançó, no?
D'això se n'ha encarregat l'Alba Muñoz, l'autora d'aquest blog; que ha musicat el poema d'en Martí i Pol per tal de crear una cançó (apta per ser cantada per nens de 3r i 4t curs de primària). Aquest és el resultat:
(Fes clic sobre la partitura per veure-la en gran).
La melodia la toca un vibràfon (un xilòfon amb plaques de metall) i l'acompanyament, una guitarra clàssica.
(Si teniu dificultats alhora de la reproducció de la pista,
podeu sentir-la a través d'aquest enllaç).
podeu sentir-la a través d'aquest enllaç).
