Johann Sebastian Bach (1685-1750) va ser, és i serà un dels compositors més cèlebres de la història de la música. Les obres mestres d’aquest alemany s’han anat convertint en models per les generacions de compositors posteriors; des de Mozart, Beethoven o Brahms fins a l’actualitat.
Què més en sabem d'ell? Des que era un nen, Bach va mostrar un interès i un talent especial per la música. Descendent d’una família de músics, estava destinat a incorporar-se a la professió, i el seu pare li va ensenyar a tocar el violí i l'orgue. Però tot i que aquest el va formar musicalment, li prohibia estudiar pel seu compte per no deformar el seu aprenentatge i li amagava les partitures en un armari amb clau. De nit, Bach es llevava i les robava, introduint palets a les escletxes, i a la llum d’una vela o probablement a la llum de la lluna, les copiava nota per nota per poder deixar-les al seu lloc i estudiar-les quan a ell li vingués de gust. Òbviament això li va comportar problemes de vista, que van acabar desembocant en una ceguera que es va presentar durant els seus últims anys de vida.
Més tard, quan va créixer i va desenvolupar el seu talent musical; treballà com a director d’un cor, com a professor música, com a organista en una església i fins i tot com a compositor a la cort!
I de la seva música? Bach va ser un músic que va pertànyer a un període anomenat Barroc. Durant aquesta etapa la música que es creava era molt rica en ornamentacions, molt elaborada: potser sobrecarregada. Aquestes característiques també es trobaven en altres àmbits fora del musical. Segur que us sonen aquelles dones vestides amb amples faldilles i gegantines perruques blanques... doncs són pròpies de l'època barroca!
Però Bach no només va viure per i per la música eh! També va casar-se un parell de vegades i va tenir fins a 20 fills!, dels quals quatre van acabar sent compositors; tot i que no tant magnífics com el seu pare.
Vet aquí una mostra de la famosa obra de Bach: l'Ària en Sol Major; interpretada per una guitarra clàssica.
Diem que un contrabaix és un instrument musical de corda fregada, perquè pot produir sons mitjançant la vibració de les seves cordes quan són fregades.
COM ÉS? S’assembla força als altres instruments de la seva família, com el violí, la viola o el violoncel; però és el més greu i més gran de tots ells.
COM ES TOCA? Es fa sonar amb l'arc, encara que les cordes també poden ser polsades amb una tècnica anomenada pizzicato. Degut a les seves dimensions, sempre es toca dret o assegut en un tamboret alt.
AMB QUI ES TOCA? És un instrument que es troba en molts tipus de conjunts: des de l'orquestra fins al jazz clàssic, passant per molts tipus de grups de música tradicional d'arreu d'Europa en els quals esdevé el baix més idoni. Entre aquests es troba la cobla.
No és que comenci a fer fred (que també). Es tracta d'un dels concerts creats pel cèlebre Antonio Vivaldi, un dels quatre que conformen la seva obra més coneguda: Les Quatre Estacions.
Aquesta peça forma part del que anomenem música descriptiva, ja que intenta evocar imatges, paisatges o escenes concretes amb el màxim d'exactitud possible i fent servir recursos musicals.
Així doncs, aquest Hivern de Vivaldi vol recordar la tremolor del cos a causa del fred, els pagesos que corren fugint de la tempesta, la calor que proporciona el foc de la ximeneia, el vent que es filtra entre les finestres, el gel que es trenca...
La Dama d'Aragó és una de les cançons més antigues del cançoner popular català. Segons la tradició muntanyenca fou creada per un paraire* i era patrimoni de la gent d’aquest vell ofici, avui perdut.
Aquesta n'és la partitura:
* Un paraire o senyor del drap era aquell home que tenia com a ofici comprar i preparar la llana abans que fos convertida en draps.
Si busquem al diccionari el significat de la paraula partitura, hi podrem llegir que és un document que conté l'escriptura musical d'una obra.
Estem acostumats a trobar-hi un pentagrama, notes, figures, una clau, una armadura, lligadures, silencis, indicacions de temps... Però no sempre és així. Vet aquí una petita mostra del que és l'enginy humà:
La música, de vegades, també pot ser un art visual:
Heu vist quin dibuix?
L'autor d'aquesta partitura intenta transmetre amb colors, tamanys i formes com entén la música que sent.
Aquesta peculiar peça es titula El Tango de la Mort. Us hi atreviu ; ) ?
Si cerquéssim un cant a l'optimisme entre els cançoners catalans, sense dubte triaríem el pobret alegre.
Es tracta d'una cançó que, com l'anterior, diem que és tradicional catalana. Què vol dir això? Doncs que fa molt de temps que es va inventar, i des d'aleshores que s'ha anat cantant i transmetent oralment de pares a fills. I com que ningú recorda qui la va inventar i a més, durant el pas dels anys de ben segur que ha estat sotmesa a moltes modificacions; no se'n sap qui és l'autor. Per aquesta raó, aquesta cançó passa a ser tradicional de Catalunya, perquè forma part de la seva cultura i tradició. Vet aquí una partitura a dos veus del pobret alegre. Hi ha dues melodies, (una sota de l'altre) que han estat creades de manera que cantades o tocades simultàniament sonin bé.
Aquesta en concret ha estat adaptada per a ser tocada per una guitarra clàssica i un baix elèctric.
La lletra diu així:
Sóc pobre i no envejo la vida del ric, perquè me la passo molt més divertit. Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat; jo canto i m’alegro quan Jesús és nat. Matinet em llevo i me’n vaig a la font, em rento la cara i a fora la son! El ric no pot fer-ho perquè no és llevat; jo canto i m’alegro quan Jesús és nat. Jo en tinc una jupa tota de vellut, no és ampla ni estreta, hi cabo tot just. Ai, pobre de mi, se m’ha esparracat; jo canto i m’alegro quan Jesús és nat. Josep i Maria pobres varen ser, Maria filava; Sant Josep, fuster. Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat; jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.
Tot i que no ho sembli, és tracta d'una nadala. Si us fixeu en el desenllaç de cadascuna de les estrofes, veureu que parla del naixement de l'infant Jesús.
(Si voleu sentir aquesta cançó amb acompanyament, cliqueu play. )
Déu ens dó ser catalans per menjar bon pa amb tomàquet amb un raig d'oli discret i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser que és més saborós que els altres i tomàquet ben madur, però que no ho sigui massa.
Us sona? És un fragment del poema pa amb tomàquet, de Miquel Martí i Pol. Es troba dins de la seva obra Bon profit! (1987); un recull de poesia que canta les lloances de les croquetes, la truita o l'escalopa, entre d'altres. Un aliment tan genuí i autèntic com és el nostre pa amb tomàquet, bé es mereix tenir una cançó, no?
D'això se n'ha encarregat l'Alba Muñoz, l'autora d'aquest blog; que ha musicat el poema d'en Martí i Pol per tal de crear una cançó (apta per ser cantada per nens de 3r i 4t curs de primària). Aquest és el resultat:
(Fes clic sobre la partitura per veure-la en gran).
La melodia la toca un vibràfon (un xilòfon amb plaques de metall) i l'acompanyament, una guitarra clàssica.
(Si teniu dificultats alhora de la reproducció de la pista, podeu sentir-la a través d'aquest enllaç).
1). FIGURES MUSICALS Primer de tot i per anar escalfant motors, una mica de teoria.
Clicant sobre aquesta imatge podràs llegir una sèrie de diapositives que expliquen molt detalladament alguns conceptes sobre les notes, els compassos i altres elements que apareixen a les partitures, i que són vitals alhora de llegir i interpretar música.
Llegeix fins la diapositiva 5.
2). DICTAT RÍTMIC
I ara que has repassat els valors rítmics, perquè no fas un dictat i mires d'identificar-los? (Un dictat musical és com els que fa la mestra a classe, però en comptes d'anotar paraules, apuntes notes). El que aquí et demanem és que facis un dictat rítmic (només de ritmes, el so no varia).
Fent clic sobre la imatge arribaràs fins a una pàgina web que et permet crear dictats a la teva mida. Tu n'hauràs de fer un que tingui 16 compassos i que contingui les figures rítmiques que ja coneixes: negres, silencis de negra, corxeres i semicorxeres.
3). QUINA CARA FEIA MOZART?
Fent clic sobre la imatge que trobareu a continuació, arribaràs a una pàgina web que conté molts puzzles a resoldre. Però atenció. No has de fer un puzzle qualsevol... Volem que facis el puzzle del compositor del classicisme W. A. Mozart.
Cerca a aquest personatge de jaqueta vermell pujat, ulls blaus, nas ganxut i perruca blanca i un cop l'hàgis trobat, crea un puzzle a la teva mida (nosaltres et proposem que sigui de 4 files i 4 columnes).
Pista: per triar una altra imatge, modificar el tipus de peces o canviar el nombre de files i/o columnes, fes servir les fletxes i els botons que hi ha a sota a la dreta! 4). L'HEREU RIERA
Per a Sant Antoni grans balles hi ha per a Sant Maurici tot el poble hi va...
Et sóna?
Es tracta de l'Hereu Riera, una cançó popular dels Països Catalans que posteriorment va ser convertida en dansa. Té moltes versions diferents, segons la zona geogràfica en la que ens situem (Illes Balears, València, etc.)
Aquesta és la lletra:
Per a Sant Antoni, grans balles hi ha.
Per a Sant Maurici, tot el poble hi va.
Tra la-ra-la, tra-la-ra-la, tra la-ra-la-là.
N' hi van tres donzelles, són de l' Empordà,
l' una diu a l' altra: -I a tu, qui el traurà?
Tra la-ra-la...
Anem donzelletes, anem a ballar,
que l' Hereu Riera ens hi farà entrar.
La primera dansa la' n treu a ballar,
la segona dansa la nova arribà.
Tra la-ra-la...
Perdonin senyores que me n' haig d' anar,
que la meva amada a la mort n' està.
-Déu vos guard, Maria, Maria, com va?
-Per a mi, Riera, molt malament va.
Tra la-ra-la...
Se' n gira d' esquena, a l' església se' n va.
Davant d' un Sant Cristo se 'n va agenollar.
-Senyor, que m' ajudi si em vol ajudar,
que em torni l' amada que a la mort n' està.
Al cap dels nou dies Maria es llevà,
a les tres setmanes es varen casar.
Si us la heu llegit sencera, haureu vist que explica una història oi? És la llegenda de l'Hereu Riera, que explica uns fets que es van donar a la població de Caldes de Malavella fa molts segles, durant la festa de Sant Maurici.
Segons explica la llegenda, l’Hereu Riera, fill d’una de les famílies rurals més riques de l’Empordà, anà a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l’havien acompanyat, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l'escoltà i guarí la noia. L’Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu, una gran dansa d'alegria.
Ara és el moment de treballar una miqueta. Fent clic sobre aquesta imatge arribarás fins a una pàgina en la que hi ha la partitura de l'Hereu Riera. Cerca entre els botons de sota fins que facis aparèixer un teclat. Pots sentir l'audició de la cançó. Després mira de tocar-la amb el teclat.
Pista: la tecla marcada és de referència. És tracta del Do3.
Aquest link d'aquí et durà fins a una pàgina web de teoria musical. Hi trobaràs exercicis per practicar, articles sobre música, apunts teòrics... El nivell és mitjà-elevat.
Aquesta pàgina té 6 nivells. El primer, per exemple, conté tot de làmines per pintar, escriure i treballar amb nens que tot just comencen a introduir-se al món de la música.