sense dubte triaríem el pobret alegre.
Es tracta d'una cançó que, com l'anterior, diem que és tradicional catalana.
Què vol dir això? Doncs que fa molt de temps que es va inventar, i des d'aleshores que s'ha anat cantant i transmetent oralment de pares a fills. I com que ningú recorda qui la va inventar i a més, durant el pas dels anys de ben segur que ha estat sotmesa a moltes modificacions; no se'n sap qui és l'autor. Per aquesta raó, aquesta cançó passa a ser tradicional de Catalunya, perquè forma part de la seva cultura i tradició.
Vet aquí una partitura a dos veus del pobret alegre. Hi ha dues melodies, (una sota de l'altre) que han estat creades de manera que cantades o tocades simultàniament sonin bé.
Aquesta en concret ha estat adaptada per a ser tocada per una guitarra clàssica i un baix elèctric.
La lletra diu així: Sóc pobre i no envejo la vida del ric,
perquè me la passo molt més divertit.
Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat;
jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.
Matinet em llevo i me’n vaig a la font,
em rento la cara i a fora la son!
El ric no pot fer-ho perquè no és llevat;
jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.
Jo en tinc una jupa tota de vellut,
no és ampla ni estreta, hi cabo tot just.
Ai, pobre de mi, se m’ha esparracat;
jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.
Josep i Maria pobres varen ser,
Maria filava; Sant Josep, fuster.
Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat;
jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.
Tot i que no ho sembli, és tracta d'una nadala. Si us fixeu en el desenllaç de cadascuna de les estrofes, veureu que parla del naixement de l'infant Jesús.
(Si voleu sentir aquesta cançó amb acompanyament, cliqueu play. )
